ZONES DE CONTACTE
ENTRE-LLOCS DE LES ARTS VIVES I L'EDUCACIÓ
Estrangerismes
LA RECERCA
LA COMUNITAT
POLIFONIES 20-21
POLIFONIES 19-20
PUBLICACIONS
Consuelo Cerda
Al setembre vam suggerir l’aposta per la polifonia com a arquitectura fonamental de Zones de Contacte. Donar la veu, compartir-la, debatre, valorar i traçar camins des del reconeixement de les posicions, les experiències i els sabers que convoca aquest espai. Però també jugar a desplaçar-nos i qüestionar-nos per tal de desencaixar les pràctiques i deixar que ens il·luminin aquests “entre-llocs” on l’educació i l’art es fertilitzen per donar lloc a allò que encara no té lloc. Ni nom. Ni sentit conegut. La invenció de nous camps d’experiència i de noves formes de fer entre l’àmbit artístic i el pedagògic.
[continua llegint...]
Esther Blázquez i David Pérez
[continua llegint...]
Desplegant la Jungla
"Una colònia Drag" és un recull de correspondències mantingudes per Xavier Manubens i David Pérez al voltant del projecte "House of the Seas" desenvolupat a les escoles Seat i Bàrkeno del barri de la Marina. A partir d'un format epistolar "Una colònia Drag" obre un camp de reflexió-acció sobre els cossos, la fantasia i la diversitat als "entre-llocs" que esdevenen entre la pràctica Drag i les pedagogies de l'emancipació.
[continua llegint...]
Cecilia Colacrai, Mireia de Querol i Anna Rubirola
Jaula Libre
Què és un espai on podem ser lliures, un espai on podem jugar sense dubtes ni límits? I per què aquesta mena d’espai o de lloc és tan important? Per què és important crear aquests espais a les escoles? I com s’hi pot introduir el moviment? Com es pot deixar que el cos sigui lliure en el context normatiu (moviment sense explosions, moviment sense sorpresa)?
Elisa Keisanen i Élise Moreau
[continua llegint...]
Des-configurar para subvertir los esquemas mentales
¿Qué es todo lo que “atraviesa” el cuerpo/corporalidad? ¿Será que aproximarnos a una consciencia del cuerpo vivido sería también aproximarnos a una geografía crítica de nuestra historia y memoria que sustentan nuestros huesos, músculos y órganos? ¿Cómo nos desglosamos la fascia y descubrimos de qué experiencias estamos envueltas/os? ¿Qué está sudando con nosotras/os al moverse? ¿Qué memorias transitamos colectivamente al moverse?
[continua llegint...]
Consuelo Cerda
Ceci n’est pas une école / Ceci n’est pas un théâtre
En un moment en què l’educació no té lloc a les escoles i l’art no té lloc als museus i als teatres, les sales buides ens conviden a pensar què volem fer viure entre aquestes parets, com volem omplir-les i, sobretot, què en podem rescatar. Aquesta imatge ens planteja un exercici col·lectiu que passa, en part, per fer inventari del que volem salvar, i deixar que aquesta crisi s’endugui les inèrcies que ens constrenyen. És la part de claredat que podem endevinar des del silenci d’aules i teatres
[continua llegint...]
Esther Blázquez i David Pérez
Mitologies en art-educació
Un dels nostres principals interessos com a mediadores té a veure amb el fet de plantejar espais de confluència i revelar els fonaments comuns entre les experiències estètiques i pedagògiques. L’aposta d’aquest curs anava orientada a cultivar les condicions de possibilitat per tal d’articular una xarxa d’aprenentatges col·lectius a partir de les comunitats artístiques i educatives del barri que convoca el Programa Caixa d’Eines del Graner.
Esther Blázquez i David Pérez
[continua llegint...]
¿Qué es todo lo que “atraviesa” el cuerpo/corporalidad? ¿Será que aproximarnos a una consciencia del cuerpo vivido sería también aproximarnos a una geografía crítica de nuestra historia y memoria que sustentan nuestros huesos, músculos y órganos? ¿Cómo nos desglosamos la fascia y descubrimos de qué experiencias estamos envueltas/os? ¿Qué está sudando con nosotras/os al moverse? ¿Qué memorias transitamos colectivamente al moverse?

Este cuerpo que se afecta, que se conmueve, que se interpela y que recuerda nos acompaña día y noche, noche y día, fielmente cubre, guarda y transforma las informaciones. Por lo tanto, ¿de qué manera los procesos educativos en las escuelas validan la corporalidad como este gran nudo de significaciones, es decir, como este gran tejido inacabado de experiencias y memorias que dialoga en la acción cotidiana y en nuestra posibilidad de ser con el mundo?
La exploración y transformación hacia otra epistemología de conocimiento en las prácticas pedagógicas, la cual valide al cuerpo vivido como fuente fundamental de aprendizaje, necesita de la voluntad de todas las personas implicadas en él. Es decir, del interés de toda la comunidad educativa, la cual pueda sostener metodologías educativas cimentadas desde otros lugares y entendimientos. Para esto, es preciso implicarse, es necesario ser crítica(o), es menester validar las dudas, la incertidumbre y la intuición. El cambio de paradigma necesita de una docencia implicada desde el hacer particular, es decir, de un rehacer y repensar la formación de educadoras(es). Por lo tanto, desde ese lugar de la práctica artística que invita a navegar en las aguas inciertas, que impulsa a transitar terrenos movedizos, que inspira a la pregunta constante, que te inclina a lo desconocido y lo incierto es que se visualiza y encarna la práctica pedagógica al ser construida desde nuevas epistemologías que legitiman los saberes corporales, intuitivos, ancestrales, históricos, sensibles, etc. Por ese oleaje se embarca el desafío de nutrir las prácticas docentes desde metodologías artísticas, donde somos conscientes de que comunicar la palabra y el movimiento es hacer relevante el relato de quiénes somos, siendo así una herramienta perfomática el decidir cómo se expresa y cómo es compartida explorando así en otras textualidades y tecnologías que ayudan a este cambalache inacabado de ser con el mundo.

Des-configurar para subvertir los esquemas mentales
Conseulo Cerda
Pedagogías del Caos
¿Por qué el caos? ¿Por qué empezar a sumergirse en un tema tan amplio, complicado y diverso como es el caos? Investigar sobre el caos fue una evidencia ya que, simplemente, es lo que surgió en los talleres. Tomamos la decisión ética de no evitar lo que estaba naciendo, sino de abrazarlo, y seguimos convencidas de que partir de lo que hay es la mejor manera de favorecer el desarrollo de la propuesta.
[continua llegint...]
Elisa Keisanen i Élise Moreau
Dmitry-Savchenko, Plasticus (2016)
POLIFONIES: RELATS I NARRATIVES ENTRE L'ART I L'EDUCACIÓ

INICI
EL PROGRAMA
[llegeix l'article complert...]
L’ara de les pràctiques artística i corporal passa a un futurible inaccessible de moment, i dins d’aquest marc cal una reformulació de la manera de fer i moure aquest cos que fins fa relativament poc tenia en la trobada presencial el seu principal suport. Hem passat a reunir-nos en un sol cos fantasmal disseminat en pantalles, a l’estil de santa Teresa de Jesús, repartida a trossets entre els seus fidels i devots seguidors, descobrint de sobte quatre braços i tres cors: un cos zombie que supera en extensió al cos viu.
Alba Rihe i Laila Tafur
Planeta Cobalto