Ariadna Miquel, Esther Blázquez i David Pérez

Pedagogies i pràctiques artístiques a l'aula

Imma Solé i Esther Blàzquez

Relacions entre estructures educatives i culturals

Imma Solé i Ariadna Miquel

Arts vives i pedagogies de l'emancipació

Apunts per assajar una llengua per la conversa

Esther Blázquez i David Pérez

Zones de contacte es proposa com un espai de col·laboració i diàleg, un espai de trobada on posar en joc qüestionaments, pràctiques, matèries, eines i formes de fer pròpies de les pedagogies i les arts en viu. El propòsit d'aquest espai medial -per tant fronterer/frontissa- és generar comunitats d'experiència i aprenentatge basades en processos de conversació oberts, múltiples i polifònics on ressonin totes les veus que composen els espais de formació i aprenentatge, i es posin en contacte les gramàtiques i els modes concrets de fer art i educació. És un espai per qüestionar col·lectivament allò que fem (com a mestres i artistes) i com ho fem. Pensar els gestos concrets que obren una relació pedagògica i estètica amb el món. Tornar a posar les matèries al centre de les pràctiques estètiques i educatives per revisar els nostres compromisos amb els mons que volem fer viure i les formes concretes de fer-los viure. I elaborar els sentits de tot plegat per albirar els horitzons que ens (con)mouen i confrontar els discursos dominants des de la potència de les pràctiques vives i situades. Quins són els gestos, els propòsits i les matèries que articulen els nostres compromisos amb el món i amb els altres? Per què és importat fer escola amb les arts vives? Quins sentits podem elaborar a partir de les temptatives i experiències situades que desenvolupem? Com podem compartir públicament les vivències, els dubtes, les posicions i els qüestionaments que ens interpel·len i ens fan viure amb passió, paciència i esperança els rituals i les pràctiques quotidianes de l'ofici?

Qualsevol investigació neix d'una inquietud vers al món, d'un llampec que fa tremolar el nostre cos segons la fórmula del sapere aude (atreveix-te a saber) i ens convida a fer-nos preguntes sobre les realitats que ens envolta. Si fem una aposta per la investigació no és pas per l'ambició d'instituir comunitats de producció de coneixement, sinó pel desig de transformar-nos i la convicció de què potser, el que ens cal, són espais i temps per pensar plegades els sentits d'allò que fem, o volem fer viure. I el primer repte que se'ns presenta en un "entre-lloc" com Zones de Contacte és potser, trobar una llengua per la conversa entre les arts i les pedagogies.

Aquesta llengua per la conversa que proposem és un "entre-mons": l'interstici obert entre dos mons que no poden seguir encisats en els seus respectius llenguatges sense entomar plegats els reptes i compromisos d'una realitat que els vol oblidar i els fa enrere. Dir que necessitem una llengua per la conversa implica llavors assumir el repte d'inventar una llengua sense propietàries, que deixi enrere les retòriques i els jocs d'autoritat que ens ofeguen, per donar-nos l'educació i l'art que necessitem i volem viure.

Amb aquesta voluntat d'iniciar una llengua per la conversació, a tombs vacil·lant, potser encara naixent, i de bon segur fronterera i mestissa, us presentem tres línies d'investigació que ens conviden a encetar un diàleg on fer ballar (i lluir) els "entre-llocs" de les arts i les pedagogies.

Trobades entre Mestres i Artistes. Artefactum

POLIFONIES: RELATS I NARRATIVES ENTRE L'ART I L'EDUCACIÓ

Esther Blázquez i David Pérez

Esther Blázquez i David Pérez

Arquitectures de les Zones de Contacte

Línies de Conversa

______ Atenció, percepció i movimient a l’infancia

______ Cossos, fantasia i diversitat a l'educació

______ Ritualitats i estratègies de gamificació a l’aula