ENTRE-LLOCS DE LES ARTS VIVES I L'EDUCACIÓ

Estrangerismes

Elisa Keisanen i Élise Moreau

Al setembre vam suggerir l’aposta per la polifonia com a arquitectura fonamental de Zones de Contacte. Donar la veu, compartir-la, debatre, valorar i traçar camins des del reconeixement de les posicions, les experiències i els sabers que convoca aquest espai. Però també jugar a desplaçar-nos i qüestionar-nos per tal de desencaixar les pràctiques i deixar que ens il·luminin aquests “entre-llocs” on l’educació i l’art es fertilitzen per donar lloc a allò que encara no té lloc. Ni nom. Ni sentit conegut. La invenció de nous camps d’experiència i de noves formes de fer entre l’àmbit artístic i el pedagògic.

Esther Blázquez i David Pérez

Planeta Cobalto

Desplegant la Jungla

Cecilia Colacrai, Mireia de Querol i Anna Rubirola

Jaula Libre

Què és un espai on podem ser lliures, un espai on podem jugar sense dubtes ni límits? I per què aquesta mena d’espai o de lloc és tan important? Per què és important crear aquests espais a les escoles? I com s’hi pot introduir el moviment? Com es pot deixar que el cos sigui lliure en el context normatiu (moviment sense explosions, moviment sense sorpresa)?

Elisa Keisanen i Élise Moreau

Des-configurar para subvertir los esquemas mentales

¿Qué es todo lo que “atraviesa” el cuerpo/corporalidad? ¿Será que aproximarnos a una consciencia del cuerpo vivido sería también aproximarnos a una geografía crítica de nuestra historia y memoria que sustentan nuestros huesos, músculos y órganos? ¿Cómo nos desglosamos la fascia y descubrimos de qué experiencias estamos envueltas/os? ¿Qué está sudando con nosotras/os al moverse? ¿Qué memorias transitamos colectivamente al moverse?

Consuelo Cerda

Ceci n’est pas une école / Ceci n’est pas un théâtre

En un moment en què l’educació no té lloc a les escoles i l’art no té lloc als museus i als teatres, les sales buides ens conviden a pensar què volem fer viure entre aquestes parets, com volem omplir-les i, sobretot, què en podem rescatar. Aquesta imatge ens planteja un exercici col·lectiu que passa, en part, per fer inventari del que volem salvar, i deixar que aquesta crisi s’endugui les inèrcies que ens constrenyen. És la part de claredat que podem endevinar des del silenci d’aules i teatres

Esther Blázquez i David Pérez

Mitologies en art-educació

Un dels nostres principals interessos com a mediadores té a veure amb el fet de plantejar espais de confluència i revelar els fonaments comuns entre les experiències estètiques i pedagògiques. L’aposta d’aquest curs anava orientada a cultivar les condicions de possibilitat per tal d’articular una xarxa d’aprenentatges col·lectius a partir de les comunitats artístiques i educatives del barri que convoca el Programa Caixa d’Eines del Graner.

Esther Blázquez i David Pérez

EL PRODUCTE COM A EINA

Davant del conflicte entre l’aparent necessitat d’obtenir un producte final, promoguda sovint pel personal educatiu a partir d’una certa edat (en general denominada edat de la raó) i compartida pels infants, i l’aparent necessitat d’estar en un procés obert, promogut pels i les artistes, proposem deixar de pensar el producte com una finalitat en si, un objectiu, i imaginar-ne el potencial com a eina. Un producte es defineix com tot allò que es pot fer servir amb una finalitat específica, com el resultat d’una sèrie de procediments per elaborar un objecte amb una funció útil per a les persones. Ens preguntem, doncs, quines són aquesta finalitat i aquesta funció en la tasca artisticoeducativa. Passada la primera reacció anticapitalista envers la urgència productivista i la seva funció social, podem observar la utilitat del que anomenem producte, que a través de la seva claredat i la seva definició permet una millor comprensió del que hom fa, una comprensió que al seu torn permet desenvolupar una sensació de seguretat i ofereix una possibilitat de reproduir, de compartir i de recordar allò viscut.

Entenem els processos oberts com un espai d’obertura de possibilitats, al qual tothom hi està convidat a descobrir i a arriscar-se sense objectiu formal. Aquest moment de cerca exigeix una gran atenció general, per la qual cosa el considerem una activitat d’alta intensitat. Amb el desig de trencar amb aquest binarisme, proposem pensar processos oberts puntuats de productes. D’aquesta manera, volem facilitar pauses que permetin sortir durant una estona del dubte, agafar aire abans de tornar a submergir-se a l’aigua. Potser per bussejar a més profunditat, ja que a més de permetre que els i les participants puguin sentir-se realitzats i orgullosos, aquests “descansos productius” acullen les variacions naturals de concentració i serveixen per recarregar el potencial propi d’atenció i de plaer.


JUGUEM I FEM SERVIR EL PODER DE LA SORPRESA


Què és un espai on podem ser lliures, un espai on podem jugar sense dubtes ni límits? I per què aquesta mena d’espai o de lloc és tan important? Per què és important crear aquests espais a les escoles? I com s’hi pot introduir el moviment? Com es pot deixar que el cos sigui lliure en el context normatiu (moviment sense explosions, moviment sense sorpresa)?

L’escenari ideal és on els infants, els i les adolescents i també les persones adultes poden gaudir del joc sense resultats ni objectius. A les persones adultes els és molt difícil enfocar només el procés, en lloc dels resultats. Nosaltres hem notat també que és difícil crear un espai lliure sense pensar en el que pensen altres persones adultes i el tipus d’opinions que tenen, i especialment en el treball amb els infants. El pensament que tenim de responsabilitat envers els infants creix en gran mesura. Tanmateix, el que ens empeny cap endavant és la intenció de crear espai lliure per descobrir.

Nosaltres, artistes, tenim les eines per buscar aquests moments lliures. Ho sabem per experiència, podem jugar i fins i tot fer bestieses; nosaltres som adultes i sabem com n’és, d’alliberador. Nosaltres podem fer servir aquestes eines, per exemple la musicalitat, el joc amb materials, l’humor, la ironia, els moviments amb sorpresa, l’ús de la veu i les paraules amb sorpresa.

Jaula Libre

Elisa Keisanen i Élise Moreau

Jaula Libre, Iniciativa Sexual Femenina, Escola Bàrkeno, 2020

Jaula Libre, Iniciativa Sexual Femenina, Escola Enric Granados, 2020

Pedagogías del Caos

¿Por qué el caos? ¿Por qué empezar a sumergirse en un tema tan amplio, complicado y diverso como es el caos? Investigar sobre el caos fue una evidencia ya que, simplemente, es lo que surgió en los talleres. Tomamos la decisión ética de no evitar lo que estaba naciendo, sino de abrazarlo, y seguimos convencidas de que partir de lo que hay es la mejor manera de favorecer el desarrollo de la propuesta.

Elisa Keisanen i Élise Moreau

POLIFONIES: RELATS I NARRATIVES ENTRE L'ART I L'EDUCACIÓ

L’ara de les pràctiques artística i corporal passa a un futurible inaccessible de moment, i dins d’aquest marc cal una reformulació de la manera de fer i moure aquest cos que fins fa relativament poc tenia en la trobada presencial el seu principal suport. Hem passat a reunir-nos en un sol cos fantasmal disseminat en pantalles, a l’estil de santa Teresa de Jesús, repartida a trossets entre els seus fidels i devots seguidors, descobrint de sobte quatre braços i tres cors: un cos zombie que supera en extensió al cos viu.

Alba Rihe i Laila Tafur