recerca

Zones de contacte és una recerca que explora les relacions entre les arts vives i les pedagogies amb el propòsit de desenvolupar models, formats i metodologies de mediació basades en estratègies de col·laboració que involucren les institucions, els actors, i els àmbits de l’art i l’educació en un pla de relació dialògic, polifònic i multiescalar orientat a la transformació i la creació de coneixement col·lectiu.

El projecte (re)activa la noció de la zona de contacte [1] com a frontissa -o espai fronterer- per explorar el potencial de transformatiu de la mediació com un àmbit tàctic i estratègic de la hibridació social, on renovar, democratitzar i transformar els sentits de la cultura a través de les aliances, associacions, encreuaments i mestissatges que neixen de les friccions entre l’escena artística i l’escena educativa.

Enteses com a espais de trobada i contrast de la diversitat, les zones de contacte desplacen les pràctiques i els saber concrets de l’art i l’educació cap a un espai dialògic i liminal on reconfigurar els imaginaris, les tècniques i les metodologies pròpies de cada àmbit, i propiciar processos d’inseminació creuada que obren nous camps d’acció i situen la mediació com un espai de (re)articulació i (re)producció de les qualitats estètiques i pedagògiques dels vincles que sostenen el conjunt de les praxis culturals.

Amb l’objectiu de calibrar i intensificar la cooperació entre els àmbits de les arts vives i l’educació, i no només de materialitzar accions i (re)produir cartografies de coneixements basades en la pràctica, la recerca és recolza en xarxes actives i propicia comunitats d’aprenentatge basades en processos de conversació oberts, que involucren a diversos actors -institucionals i particulars-, i posen en relació les gramàtiques i els modes concrets de fer art i educació.

La recerca està vinculada al Programa Educatiu de Graner Centre de Creació de Dansa i Arts Vives, i involucra una xarxa que inclou un centre de creació, tres llars d’infants, un espai familiar, cinc escoles de primària, dos instituts, diverses artistes i l’equip de mediació d’artefactum en un procés d’experimentació i conversa als “entre-llocs” de l’art i l’educació.

Amb aquesta ecologia cultural com a espai d’experimentació i marc de contrast, Zones de contacte aspira retallar una imatge complexa i polifònica de les articulacions entre les arts i les pedagogies per eixamplar l’imaginari i les gramàtiques de la mediació en arts i educació.

La metodologia de la recerca està basada en la col·laboració i el desplaçament de les posicions entre els actors i les institucions implicades per facilitar la transversalitat dels aprenentatges, fer circular les pràctiques i els sabers locals, i mobilitza els rols (de poder) que s’articulen entre qui ensenya i qui aprèn (a l’escena educativa), o qui actua i qui observa (a l’escena artística). Amb aquest joc de transferències i desplaçaments entre escenes, pràctiques, rols i sabers, volem impulsar dinàmiques on pensar l’art des de la pedagogia i la pedagogia des de l’art, obrint espais de confluència on experimentar amb les narratives i les pràctiques de l’art i l’educació. La potència alliberadora del desplaçament i la col·laboració d’actors en qualitat d’iguals, esdevenen els fonaments metodològics d’una recerca que reivindica la polifonia com a arquitectura fonamental de la mediació en arts i educació.

[1] El concepte de zones de contacte va ser inicialment proposat per Mary Louis Pratt als anys ‘90 per definir els espais fronterers en diferents cultures es troben i es contraposen en relacions de poder asimètriques com pot passar en contextos marcats pel colonialisme, les guerres patriarcals o els conflictes de classe. La proposta de Pratt va obtenir ràpidament un gran reconeixement dins dels estudis crítics de la cultura, i es va disseminar a l’àmbit de les arts gracies a les perspectives de gènere i decolonials.

ENTRE-LLOCS DE LES ARTS VIVES I LES PEDAGOGIES

ATENCIÓ, PERCEPCIÓ I MOVIMIENT A LA INFÀNCIA / BRESSOL I INFANTIL

COSSOS, FANTASIES I DIVERSITAT / PRIMÀRIA

RITUALITATS I GAMIFICACIÓ DELS APRENENTATGES / SECUNDARIA

Esther Blázquez i David Pérez

Qualsevol investigació neix d'una inquietud vers al món, d'un llampec que fa tremolar el nostre cos segons la fórmula del sapere aude -atreveix-te a saber- i ens convida a fer-nos preguntes sobre les realitats que ens envolta. Si fem una aposta per la investigació no és pas per l'ambició d'instituir comunitats de producció de coneixement, sinó pel desig de transformar-nos i la convicció de què potser, el que ens cal, són espais i temps per pensar plegades els sentits d'allò que fem, o volem fer viure. I el primer repte que se'ns presenta en un "entre-lloc" com Zones de Contacte és potser trobar una llengua per la conversa entre les arts i les pedagogies.

Aquesta llengua per la conversa que proposem és un "entre-mons": l'interstici obert entre dos mons que no poden seguir encisats en els seus respectius llenguatges sense entomar plegats els reptes i compromisos d'una realitat que els vol oblidar i els fa enrere. Dir que necessitem una llengua per la conversa implica llavors assumir el repte de crear una llengua sense propietàries, que deixi enrere les retòriques i els jocs d'autoritat que ens ofeguen, per donar-nos l'educació i l'art que volem viure.

Amb aquesta voluntat d'iniciar una llengua per la conversa, a tombs vacil·lant, potser encara naixent, i de bon segur fronterera i mestissa, proposem tres línies de conversa que ens conviden a encetar un diàleg on fer ballar i lluir els "entre-llocs" de les arts i les pedagogies.

* L’icosaedre és una invenció tècnica desenvolupada Rudolf von Laban (mestre, coreògraf i teòric de la dansa moderna), que dibuixa les possibilitats d’acció i moviment dels cossos (un model cinètic) a partir de les interseccions entre l’arquitectura i la dansa.

Prenent com a referència aquest model cinètic, la recerca explora les possibilitats de moviment entre els agents, els àmbits i les pràctiques involucrades, des d’una perspectiva que comunica (posa en conversa) la mediació com un àmbit relacionat amb l’arquitectònica dels espais de trobada i les articulacions en xarxa (comunitats d’aprenentatge), amb les experiències i posicions concretes i situades de tots els actors involucrats a la recerca.

Amb aquesta dimensió comunitària la recerca vol afavorir una xarxa d’agències compartides que fomenti aprenentatges transversals, qüestioni les jerarquies preestablertes que sostenen els models relacionals entre l’art i l’educació, i propiciï processó de reestructuració dialògics orientats a transformar les estructures educatives i culturals, i les seves interrelacions.

QUINS SON ELS "ENTRE-LLOCS" DE LES ARTS I LES PEDAGOGIES?

COM ENTENEM LES COMUNITATAS D'APRENENTATGE?

Zones de Contacte és una recerca d'artefactum a partir del Programa Educatiu de Graner Centre de Creació de Dansa i Arts Vives. El Programa Educatiu de Graner s'emmarca dins de Caixa d'Eines, un programa d'ICUB, CEB i Pla de Barris.

Esther Blázquez i David Pérez

[2] La recerca de Zones de Contacte s'articula com una investigació aplicada. En aquest sentit, la xarxa dels Educatius de Graner no funciona només com un marc de contrast dels discursos i les pràctiques de l’art i l’educació, també esdevé un lloc d’emergència que expressa (dóna veu) a un espectre ampli de (pre)posicions pedagògiques, estètiques, culturals i socials vinculades a l’experiència i els patrimonis culturals dels agents del territori amb que treballem.

Per copsar la recursivitat entre els discursos, les pràctiques i els agents de l’art i l’educació, la recerca articula una mirada multiescalar que dialoga a tres nivells interrelacionats: (1) els sectors artístics i educatius en tant estructures i institucions públiques que actuen com agents mediadors de la comunitat; (2) les pràctiques pedagògiques i artístiques com a tècniques i metodologies relacionades amb el “saber fer pràctic” que (re)produeixen les disposicions cap als aprenentatges i les experiències estètiques; (3) els actors concrets de l’art i l’educació que experimenten i generen narratives singulars sobre les pràctiques (pròpies i alienes) i el món que els envolta, d’acord amb les percepcions, les necessitats i els desitjos que estimula el seu entorn social i cultural.

Amb aquesta dimensió polifònica i multiescalar, la recerca vol afavorir una xarxa d’agències compartides que fomenti aprenentatges transversals, qüestioni les jerarquies preestablertes que sostenen els models relacionals entre l’art i l’educació, i propiciï processó de reestructuració dialògics orientats a transformar les estructures educatives i culturals, i les seves interrelacions.

Disseny web i maquetació: David Pérez
Edició de continguts: Artefactum
2021

Per entomar el repte col·lectiu de reflexionar sobre els “entre-llocs” de les arts i les pedagogies, la recerca projecta un conjunt d’accions que obren espais i temps on compartir preguntes, intercanviar eines, procediments, sabers i maneres de fer pròpies. Amb aquestes accions -que prenen forma de trobades, tallers, observacions d’experiències a les aules, relatories, converses i publicacions- volem contrastar la diversitat de (pre)posicions situades de la xarxa, amb l’àmbit general dels discursos dels sectors educatius i artístics, i la dimensió concreta de les pràctiques pedagògiques i estètiques que esdevenen dins del programa educatiu de Graner [2].

Per relacionar l’escena educativa i l’escena artística i concretar un marc compartit de debat amb la comunitat de Zones de Contacte, la recerca proposa tres temàtiques transversals que anomenem línies de conversa. Aquestes línies de conversa fan referència a problemàtiques generals que es plantegen a tots dos àmbits, i conviden a encetar un diàleg (trans)fronterer entre les arts i les pedagogies, extensiu als espais informals on esdevé allò que anomenem art i educació. Encara que les línies de conversa que proposem són transversals, per incidir sobre les problemàtiques concretes de la comunitat, s’han posat en relació amb les etapes educatives i els projectes artístics que conformen els educatius de Graner.